Resten vestigis neolítics, de l’edat del bronze i d’època ibèrica (art ibèric). Són nombroses les construccions romanes conservades: restes de vies, ponts (Chaves), aqüeductes (Alcabideque, Coïmbra), termes (S|o Pedro do Sul), temples (el de Diana a Évora), i també escultures, sarcòfags i mosaics. D’època preromànica es destaquen l’església visigòtica de S|o Frutuoso (s. VII) a Braga, i la mossàrab de Larousa. Són romàniques les catedrals de Coïmbra, l’exterior de la qual té més aspecte de castell que d’església, Braga i Évora. La de Lisboa fou reformada al s. XIV i la de Porto als s. XVI i XVII. Són gòtics els monestirs de Tomar i Batalha (s. XIV), enriquits en estil manuelí al s. XVI, i la catedral de Silves. L’escultura d’aquest moment és quasi exclusivament decorativa. En pintura es destaca Nuno Gonçalves, autor del Retaule de Sant Vicenç o dels Navegants (Museu Nacional d’Arte Antiga, Lisboa). Als s. XV i XVI correspon l’estil manuelí. D’estil barroc hi ha el seminari de Santarém, de Jo|o Nunes Tinoco, i l’església de S|o Pedro dos Clérigos (Porto), de l’italià N.Nasoni. El pintor més important d’aquest moment és Domingos Vieira. Del s. XVIII és el palau de Mafra, que segueix en part l’estructura d’El Escorial, segons plànols del bavarès Ludwig, la sagristia de la catedral de Braga i l’església de Barcelos, de Jo|o Antunes. Artísticament el s. XIX té escassa importància. En iniciar-se el s. XX hom observa dos corrents en tots els camps de les arts: un d’inspirat en la tradició nacional i l’altre orientat vers les tendències renovadores europees.
m
Art