Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII. Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia: antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle. L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli. L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica (basílica de Sant Víctor a Marsella) i, més tard, el desenvolupament del tipus d’església franciscana de proporcions modestes i nau única. A mitjan s XIV hom pot destacar una intensa activitat constructiva centrada en l’erecció dels palaus dels papes d’Avinyó, on sorgí una important escola de pintors activa fins vers el 1500 (M.Giovanetti, E.Quarton, N.Froment), que tingué una gran influència a tot Europa. Ja dins el Renaixement, la producció artística disminuí considerablement i a partir del 1600 l’art provençal deixà de tenir caràcter propi per a incorporar-se a l’evolució general de l’art francès.
Art