És, doncs, l’aspecte més artístic de la publicitat, exercit, fins a l’aparició dels tècnics titulats, pels professionals de belles arts. En transformar-se la publicitat en un fenomen de multituds i de consum lligat a la producció industrial i al màrqueting, cerca uns mitjans de comunicació visual que reforcin la intensitat de les emissions i llurs atractius. La publicitat com a manifestació cabdal del s. XX programa les seves campanyes de vendes emprant els mass-media al seu abast. Els creadors o directors d’art tenen cura de dissenyar uns missatges formals i literaris que esdevinguin per llur reiterada presència imatge de firma o de marca. Dissenyadors gràfics, dibuixants, il·lustradors, fotògrafs, redactors de texts, es valen dels diferents elements i llenguatges gràfics per a configurar en anuncis (premsa, revistes, fulletons, televisió, cinema) imatges corporatives (marques, logotips, equips comercials, comunicats d’empresa, calendaris, embalatges), promoció de vendes (cartells, catàlegs, targetes, etiquetes), publicitat exterior (tanques, cartells, vehicles de transport), imatge aplicada (il·lustració, fotografia, senyalització, retolació), etc, determinades campanyes, destinades a la venda d’uns determinats productes.
adj
Art