Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència: un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna (car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus). Aquest estil es troba enllaçat íntimament amb una altra sèrie de gravats i pintures de la mateixa zona caracteritzats per un realisme zoomòrfic de tipus estàtic que prescindeix pràcticament de la figura humana, i que ha estat denominat també presan pel fet d’ésser cronològicament anterior, car es remunta potser fins al Neolític, i possiblement no és atribuïble al poble san pròpiament dit. Per aquesta raó caldria potser incloure dins l’art san tota una àmplia cultura tipificada en el poble san, però que comprenia en realitat diverses tribus que habitaven la zona de Tanzània, Zàmbia, Zimbàbue, Moçambic, República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho, Ngwane i Àfrica del Sud-oest, àrea que presenta diversos grups estilístics d’arrel prehistòrica íntimament relacionats entre si.
m
Art