Bé que inserit dins l’art italià, per les seves característiques té una importància prou considerable per a ésser tractat d’una manera particular. El Paleolític superior és ben representat a San Teodoro, a Trapani i a l’illa de Lavanzo, on han estat descobertes pintures rupestres d’estil francocantàbric; també hi figuren l’Aurinyacià superior i mitjà, el Mesolític i el Neolític, sobretot a Stentinello, amb una cultura i una producció de ceràmica àmpliament difoses. Poques són, en canvi, les restes conservades dels primitius sículs i sicans. Un dels moments definitius per a l’art sicilià es produeix amb l’arribada dels colonitzadors grecs: ultra la fundació de nombroses ciutats, llur empremta es palesà amb extraordinària magnificència en els conjunts monumentals conservats a Siracusa (temples, teatre, etc.), en l’anomenada “vall dels temples” d'Agrigent, a Selinunt, a Segesta, a Taormina i en altres indrets. L’època romana no deixà a l’illa records tan notables: damunt la vella Trinàcria l’aportació romana, tardana, es justifica en el meravellós complex musiu de la Villa del Casale de Piazza Armerina. A partir del segle V es deixà sentir la presència bizantina (art bizantí), que, després de la invasió dels àrabs i amb l’arribada dels normands, culminarà amb la realització d’un art extraordinàriament ric i fecund, fruit d’aquesta triple entrada de civilitzacions (art siculonormand). A més d’aquestes grans aportacions, l’illa conserva encara més d’un testimoni artístic de la seva vinculació a la corona catalanoaragonesa (el palau dels Aiutamicristo, a Palerm), així com també altres monuments que recorden la seva agitada història. Particularment brillant és l’arquitectura de l’època barroca, amb els sumptuosos palaus de Palerm, de Siracusa, etc. Després de la unió amb el regne d’Itàlia, les arts a Sicília segueixen les orientacions i tendències característiques de l’art italià.
m
Art