La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes: el període d’Anurād-hapūraya (s. IV aC — VIII dC) es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba, adaptació dels stupa indis. Les principals són les de Ruvanveli (s. II aC), Thūpārāma (s. III aC) i Jetavana (s. IV dC). Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze. L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els esglaons. En la pintura cal destacar els frescs del palau construïts a la roca de Sīgiriyā pel rei Kassapa I (s. V dC), líricament sensuals, relacionables estilísticament amb els murals d’Ajanta. El període de Polonnaruwa (s. VIII-XIII) té la seva culminació arquitectònica en el Gran Quadrilàter, conjunt de monestirs i temples que formen el cor de la ciutat, entre els quals sobresurten l’Hata-da-ge (Mansió de les Seixanta Relíquies) i el de Vata-da-ge (Reliquiari de la Dent Sagrada). La pintura continua a l’ombra de l’estil de Sīgiriyā, com hom pot veure en els murals del cambril de relíquies de Mahiyaṅgana Dagoba, prop d’Alutnuvara (Museu d’Anurādhapūraya, s. XI). L’escultura assoleix una forta personalitat; excel·leix el grup d’escultures esculpides a la roca de Gal Vihāra. En veritat, amb la conquesta de Polonnaruwa pels tàmils al s. XIII acabà l’art de Sri Lanka.
m
Art