Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hel·lenística, i posteriorment la romana. Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències; així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia; Petra presenta també un conjunt d’elements hel·lenístics, autòctons i romans. Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic; hom n'ha conservat molts exemples (Antioquia, Mādabā, etc). Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha proporcionat l’exemple més antic de casa església i baptisteri. Amb l’expansió del cristianisme, a partir de Constantí, hom bastí moltes esglésies a Síria i Palestina, sobretot als llocs sants, que sovint serviren de model als pelegrins que hi acudien. Hi ha edificis de planta central (circulars, octogonals, cruciformes, etc): Sant Sepulcre, edicle de l’Ascensió, a Jerusalem, església de Sant Bàbiles, prop d’Antioquia, etc, o en forma basilical, sobretot a la Síria septentrional i occidental, on les esglésies acostumen a tenir tres absis: el santuari i dos pastoforia, que, en molts llocs, sobretot de la Síria septentrional, consistien en un diakonikón, al N, i una capella amb sepulcres de màrtirs (bet-qadiše), al S. El conjunt de Qal’at Sim'an és notable perquè conjumina, en edificacions conjuntes, la basílica amb el martyrium o església commemorativa de planta central. Les esglésies de la Síria oriental i meridional són més sòbries de construcció; cobertes, no amb fusta, sinó amb lloses de pedra, no podien ésser espaioses i eren, sovint, construïdes en sentit transversal. Hi ha alguns elements característics de bona part de les esglésies de Síria, com ara dues portes al costat sud, per on entraven, separadament, els homes i les dones, i el bema, espai alçat i tancat per una barana o cancell al centre de la nau i encarat al santuari, on se situaven el bisbe i els ministres sagrats durant la litúrgia de la paraula. Bé que els vestigis arqueològics trobats no són gaire abundants, aquestes peculiaritats són testimoniades també per documents litúrgics. De l’època anterior a la conquesta àrab, hom ha conservat també peces d’orfebreria (sobretot petites ampolles o flascons), com també cal destacar, al costat de l’art musiva i de la pintura, ja esmentades, alguns exemples de miniatura, especialment les que decoren l’evangeliari de Rabbūlā (586), conservat a la Biblioteca Laurenziana de Florència. Els àrabs assimilaren l’arquitectura local o transformaren en mesquites les esglésies existents. Cal destacar els períodes omeia (mesquita de Damasc i mesquita d’'Umar a Jerusalem) i abbàssida (mesquita de Samarra). Els minarets de Síria, a diferència dels turcs, són quadrats. Un altre element àrab és l’ornamentació geomètrica entrellaçada, passada de les teles i brodats a la pedra i que, sota els seljúcides, passà a l’Àsia Menor i, doncs, a l’arquitectura otomana. De les construccions fetes pels croats, d’estil romànic o gòtic, cal destacar la fortificació coneguda amb el nom de Krak dels Cavallers.
m
Art