La divisió territorial d’aquest estat en tres cantons, el rètic, el burgundi i l’alamànic, condicionà la diversificació estilística de les manifestacions artístiques. Fins a l’època romànica, caracteritzada per la profusió arquitectònica —abadia de Payerne, del segle X (Vaud), església de Saint-Pierre de Clages (Valais), etc.— i pictòrica (enteixinat de Zillis), les manifestacions artístiques es redueixen a una sèrie de murals carolingis i a primitives abadies del segle IV. En estil gòtic, a més d’una representativa arquitectura civil i militar, foren erigides les grans catedrals de Lausana, Ginebra i Berna, notables tanmateix pel treball escultòric. La transició al Renaixement, representada pels pintors C.Witz i H.Fries, significà la introducció de les idees humanistes i de la Reforma. Amb aquest esperit treballaren nombrosos pintors, des de N.M.Deutsch fins a Holbein el Jove (1479-1543). L’art barroc, ric en manifestacions arquitectòniques (església jesuítica de Lucerna) i escultòriques (N.Gessler), es prolonga fins al segle XVIII, sobretot en l’arquitectura religiosa, que amb prou feines acusa el classicisme (abadies d’Einsiedeln i de Sankt Gallen). Als segles XVII i XVIII hi hagué un cert amanerament pictòric.
Al segle XIX, mentre que les altres arts restaren apagades, representà una autèntica renovació en la pintura. Ultra l’escola ginebrina, amb les figures de J.L.Agasse (1767-1849) i W.A.Toepffer (1766-1847) i R.Toepffer (1799-1846), cal esmentar el romàntic A.Calame (1810-64), B.Menn (1815-93), seguidor de Corot, i, sobretot, Arnold Böcklin, un dels pintors suïssos més importants i autèntic iniciador del simbolisme a Suïssa. Dins aquest moviment hi ha també el monumentalista Ferdinand Hodler i Cuno Amiet, membre de la Sezession vienesa. De la mateixa època són Augusto Giacometti (1877-1947), precursor del tachisme, i el nabí Félix Vallotton. A la primera meitat del segle XX, els noms més importants en pintura són els de Le Corbusier i, especialment, Paul Klee, un dels grans creadors d’aquest moment. Sophie Taeuber-Arp (1889-1943) fou precursora de l’abstracció geomètrica, però l’art d’avantguarda no trobà a Suïssa cap gran acceptació, bé que cal esmentar Louis Sutter, Louis Moilliet, Hans Erni (1909) i el també arquitecte i escultor Max Bill, primer gran pintor de l’abstracció, moviment que es desenvolupà gràcies al grup Die Allianz. L’abstracció lírica tingué en Gérard Schneider l’exponent principal. En el pont entre els segles XIX i XX les principals figures en escultura són A.de Niederhäusern (1863-1915) i Carl Burckhardt (1878-1923).
Al segle XX la figura més important és la d’Alberto Giacometti. Dins l’escultura abstracta cal esmentar Zoltán Kemeny (1907-65), Robert Muller (1920) i Bernhard Luginbühl. Dins l’escultura cinètica, Jean Tinguely, amb les seves “màquines lliures i alegres”, i Walter Linck, amb els seus mòbils, són els representants principals. En arquitectura, els noms més prestigiosos són els de Le Corbusier, Robert Maillart (1877-1940), Karl Moser, Hannes Maeyer i Max Bill. Dins la generació de postguerra hi ha Walter M.Forderer, autor de la Universitat de Sankt Gallen, i Jean Tschumi, autor dels edificis Nestlé a Vevey.