De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII. Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista. Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa. Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund. Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics. Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka (desenrotllables), aportació típica de l’art tibetà.
m
Art