La creació del regne de Kíev donà origen a una arquitectura de formes grandioses i austeres, amb mosaics imposants i pintures al fresc als interiors de l’església del Salvador, a Černihiv, i a la catedral de Santa Sofia, a Kíev. Aquesta església, d’una grandiositat molt remarcable, fou bastida el 1037, durant el regnat de Iaroslav el Savi, i fou totalment refeta els anys 1690-97. En les imitacions bizantines aparegueren a poc a poc motius locals que s’adeien més amb l’interès del poble per les coses vives i pintoresques (església de Sant Miquel, a Kíev, del s. XII, amb una representació en mosaic del Sant Sopar); aquesta tendència es reflecteix també en les miniatures dels manuscrits (evangeliari d’Ostromir, del s. XI). Els motius romanicogòtics, que sorgiren durant les invasions dels tàtars, tingueren poca força. En aquesta època esglésies petites foren adaptades a finalitats de defensa (l’església bastió de Horjany, a la regió transcarpàtica, del s. XIII; l’església fortalesa de Sutkivci, a Volínia, del s. XIV). Hom construí, a més, fortaleses com la de Kam'janec’ Podils’kyj, del s. XIV. La lluita aferrissada del poble ucraïnès contra els agressors tàtars, turcs, lituans, polonesos i russos fou l’origen de les tropes frontereres de cavallers populars, els cosacs, que defensaren no solament llur poble, sinó també Europa, de l’ocupació asiàtica. En la pintura s’imposà una interpretació pròpia i popular dels temes preferits: sant Jordi vencedor del drac, el cosac Mamai, el judici final, el patrocini de la Mare de Déu, etc. Es desenvolupà també l’art del manuscrit (evangeliari de Peresop, del s. XVI) i del llibre imprès —S. Fiol (1491); I. Teodorovič (1574)—. Al costat de la pintura de retrats (el coronel Hamalija) sorgí la pintura de colors de caràcter realista (obres de Rutkevič, Kondzalevič, etc.), i es feren reproduccions de xilografies valuoses del s. XVII (l’artista Illa), com també de gravats de metall del s. XVIII (O. i L. Tarasevyč, I. Mihura, Sčyrs’kyj, H. Levyc'kyj, etc.). Durant els segles XVI i XVII hom féu grans construccions de pedra, com la plaça Rynok (‘Mercat’), a L’viv. A més, al costat de les famoses esglésies de fusta, originals i variades, dels segles XVI-XVIII (esglésies de tres o cinc puntes, dominades per l’església senyorial amb nou torres estilitzades que hi ha prop de la històrica Zapporižža), es desenvoluparen les esglésies de pedra, d’estil barroc ucraïnès, de l’època dels cosacs (el monestir de Vydubec, amb campanar, i les esglésies del monestir Pečerska Lavra, prop de Kíev), i mostres elegants que pertanyen al temps de transició vers un estil rococó propi (església de Sant Andreu a Kíev i de Sant Jordi a L’viv). Amb la lluita per la renaixença nacional, hom cercà nous camins en l’art, per tal d’aixecar amb la seva ajuda el poble i fer-li la vida més feliç. L’entusiasme pel classicisme produí obres importants d’arquitectura, escultura, dibuix i pintura. A Poltava, Kherson, Odessa i altres ciutats aparegueren formes d’arquitectura amb columnes, tranquil·les i —d’acord amb el barroc— realment impressionants i festives (l’edifici central de la Universitat de Kíev —amb ratlles vermelles—, envoltada de l’antiquíssim jardí botànic, el museu d’art al carrer Korolenko, a Odessa). Més tard, el neoclassicisme, racional i fred, donà pas al Romanticisme, amb la seva idealització de l’antiguitat i predilecció per la natura i les escenes multicolors de la vida popular. A Ucraïna el Romanticisme es féu present tant en la literatura com en la pintura; pintors excel·lents foren Dmytro Levjckyj (1735-1822), que sobresortí en la pintura de retrats clàssics, i Volodymyr Borovykovs’kyj (1757-1825), que sobresortí en la de retrats romàntics. Els artistes ucraïnesos, ja al principi del s. XIX, demostraren una tendència al realisme, sense renunciar al neoclassicisme i al Romanticisme. Fou sobretot el genial poeta i pintor Taras Ševčenko, conegut arreu del món, que introduí el realisme en l’art ucraïnès (Caterina, Presents a Čyhyryn de l’any 1649). La línia de Ševčenko (segons ell mateix: “fer conèixer a la societat allò que és bonic i instructiu i, a més, la llum de la veritat”) caracteritza les obres dels artistes ucraïnesos més importants dels s. XIX i XX. En l’arquitectura, després de l’eclecticisme del s. XIX, hom cercà un estil de caràcter popular, marcat per dues direccions: l’una s’inspirava en les obres famoses de la construcció de fusta —Zemstvo, òrgan administratiu local de la Rússia tsarista, ara museu, a Poltava, de Vasil’ Kryčevs’kyj (1872-1952)—, i l’altra intentà de fer evolucionar el barroc ucraïnès de l’època dels cosacs —Acadèmia d’Agricultura, a Holosijevo, de Dmytro Djačenko (1887-1942)—. En escultura, després de la profunditat d’idees d’Ivan Martos (1753-1835), que superà l’academicisme dels clàssics, i després del pas de Mykhajlo Paraščuk (1878-1963) del psicologisme a l’academicisme, i d’Alexander Archipenko (1887-1964), naturalitzat nord-americà, que assolí fama mundial, hom començà a cercar tendències humanistes en les formes del cos humà i creà noves formes d’harmonia, sense renunciar a les de la natura. Aquesta línia humanista en contacte amb la natura ha estat seguida per escultors actuals, com Ivan Severa (1891), Kal’čenko (1926), Kruk, Molodožanyn, etc. En pintura, pintors importants han aprofundit el realisme de la natura, de la vida i de l’esdevenir en l’esperit de l’humanisme: Sergij Vasyl’kivs’kyj (1854-1917), Mykola Pimonenko (1862-1912), Mykola Muraško (1844-1909), Oleksij Novakivskyj (1872-1935), els germans Vasil’ Kryčevs’kyj (1872-1952) i Fedir Kryčevs’kyj (1880-1947), Fotij Krasyc'kyj (1873-1944), Galina Mazepa (1912), Jakiv Hnizdovs’kyj (1915), Ivan Marčuk (1936), etc. En el dibuix s’expressa l’existència humana amb exactitud psicològica —Vasil’ Kasijan (1896)—, amb força humanitària, amb profunditat i bellesa, presentada en una simfonia perfecta de línies i de taques —Jurij Narbut (1886-1920)—. L’art popular ucraïnès, en el camp de les arts decoratives, té expressió sobretot en la ceràmica, en la decoració sobre fusta, on sobresurten els pysanky (ous de fusta, derivats dels ous de Pasqua que tradicionalment hom pinta per les festes pasquals), i els treballs de brodat (vyšyvka), generalment en forma de sanefes, en bruses, draps de taula, etc.
m
Art
art ucraïnès Detall del quadre Pa, de T. Jablonc'ka
© Fototeca.cat
Art desenvolupat a les terres ucraïneses.