art uruguaià

m
Art

Art conreat a l’Uruguai.

Es conserven escasses i poc importants restes precolombines, emparentades amb cultures patagòniques. De l’època colonial, també d’un escàs relleu, són alguns edificis de traçat molt sobri. El màxim interès recau en construccions militars, ja del s XVIII, com la ciutadella de Montevideo (1742) i la fortalesa de Santa Teresa (1780). El neoclàssic és representat per l’obra de l’arquitecte espanyol Tomás Toribio i el seu fill, que efectuaren nombroses construccions a la capital. L’arquitectura moderna s’inicià sobretot amb la creació de l’escola universitària d’arquitectura (1915). Es destaquen Carlos Surracho, Mauricio Gravotto i Julio Vilamajó. En escultura, cal esmentar Bernabé Michelena (1888-1963), Juan Manuel Ferrari (1874-1916) i Germán Cabrera (1903). En el camp de la pintura destaquen Juan Manuel Blanes, que estudià a Itàlia, Pedro Figari (1861-1938), Rafael Barradas, que residí uns quants anys a Barcelona, Joaquim Torres i García (1874-1949), el pintor uruguaià més important, resident també alguns anys a Barcelona i Madrid, Neder Costa, Jorge Páez i José Gamarra.