Les restes precolombines trobades són poques i d’una escassa importància, bé que encara hi ha extenses zones a investigar. L’art colonial no té tampoc la importància d’altres indrets de l’Amèrica del Sud. Es destaquen les catedrals de Caracas i de Coro, reformades durant els s. XIX i XX, el convent de San Francisco, de Caracas, del s. XVIII, i alguns edificis civils i construccions militars. Durant el s. XX es produeix una renovació total en l’arquitectura, que segueix els principals corrents internacionals. Cal destacar la ciutat universitària, de C.R.Villanueva, el Museo de Bellas Artes, de Niemeyer, i el Centro Bolívar, de C.Domínguez, tots a Caracas, i fora de la capital, diversos centres a Paraguaná i a Altamira, aquests darrers obra de Carbonell i Sanobria. En el camp de la pintura, el període colonial manca d’originalitat, i els pintors es limitaren a copiar els models europeus. El moviment academicista del s. XIX donà alguns pintors notables dintre la pintura històrica, com J.Lovera i A.Michelena. Aquest academicisme durà fins al s. XX, bé que aviat deixà pas a una nova escola que rompé amb les estructures tradicionals. Foren impressionistes, entre altres, M.Cabré, A.Reverón i R.Monasterios. Entre els pintors més recents, oberts als nous corrents d’avantguarda, cal esmentar A.Barrios, M.Manaure, O.Vigas, M.Pardo i, especialment, artistes cinètics com Soto o Cruz-Díez.
m
Art