Es conserven poques restes precolombines, entre les quals, tanmateix, destaquen els utensilis de ceràmica, corresponents a diferents cultures, la darrera i més important de les quals, la diaguita, emprà també els metalls nobles. Són força interessants les necròpolis i les construccions dels poblats. Tampoc no són gaire nombrosos els edificis colonials. La catedral de Santiago, edificada el 1541 i reconstruïda més endavant, fou completada durant el s. XVIII. També del s. XVI és l’església de San Francisco, l’únic monument original conservat actualment (Santiago sofrí un terratrèmol el 1647). El neoclàssic és representat per l’obra de l’arquitecte italià J.Toesca (església de la Merced, Palacio de los Gobernadores, Hospital de San Juan de Dios i reconstrucció de la catedral). D’aquesta època cal esmentar l’escultor I.Andía i el pintor J.Gil de Castro (el mulato Gil), procedent del Perú. La pintura xilena rebé un gran impuls durant el s. XIX amb la creació, per part del francès R.Monvoisin, de l’Academia de Valparaíso, que influí sobre tota una generació: Ramírez Rosales, O.Jarpa, E.Molina, A.Valenzuela, etc. Més endavant sorgí la generació del 1913, escassament renovadora, i en oposició a ella el grup de Los Independientes i el Grupo Montparnasse, format a París. El gran pintor del s. XX és R.A. Matta Echaurren (1912). Actuals també són el Grupo Rectángulo, R.Yrarrazábal i F.Assier. Enel camp de l’arquitectura destaquen R.Vargas, N.Plaza, E.Barreda i S.Román.
m
Art