El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx (on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s. XVI). L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat. Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims (la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m). El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades. Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari, alguna mostra tèxtil artesana amb l’especialitat en la llata de margalló. De les més de 5 700 ha conreades, només 225 són de regatge; del secà destaca la cerealicultura, els farratges, l’ametllerar i l’oliverar amb una rutinària indústria oliera. El règim de tinença de la terra predominant és la parceria, seguida de la propietat i l’arrendament. La resta del sòl del municipi és ocupat per màquies (3 260 ha), pinedes (1 430 ha) i alzinars. La presència humana arrenca de l’edat del bronze (coves i poblats talaiòtics de ses Païsses - i de sa Canova de Morell -). Durant l’època islàmica constituí un dels districtes en què estigué dividida Mallorca, amb més de cent alqueries i rafals. La devesa de Ferrutx - fou constituïda el 1302 per Jaume II sobre 3 000 ha amb senglars, cérvols i d’altra caça. La vila (5 216 h agl [1981], artanencs; 130 m alt.) es troba arrecerada a migjorn del puig de Sant Salvador, on roman el record de s' Almudaina d’Artà -, el fortificat nucli primitiu, del s. XIII, dependent, fins a la seva extinció, el 1424, de l’antic monestir premonstratès de Bellpuig - fundat el 1230 prop de la vila. La vila, una de les sis que existien abans de la conquesta cristiana, s’estengué en ventall al peu de l’alcàsser des de l’àpex de l’encimada parròquia (l’actual santuari de Sant Salvador d’Artà -). Sense perdre un personal caràcter senyorial l’eixampla dels s. XIX i XX l’estirà vers el pla, amb l’atracció del convent franciscà (fundat el 1581 en un indret més allunyat de la vila —l’antiga casa és anomenada es Mostir Vell — i traslladat poc després a l’actual emplaçament), camí de Palma, i, des del 1921, amb l’atracció del ferrocarril, que va deixar de funcionar el 1977. El Museu Regional d’Artà, inaugurat el 1928, és dedicat a història natural, a etnografia mallorquina, i a peces arqueològiques procedents de les excavacions fetes a la comarca. A part la població disseminada (135 h), entre la qual destaquen les possessions de Betlem de Marina -, amb la propera ermita del mateix nom, Albarca - (prop de la qual es troba l’antiga torre des Matzocs -), sa Devesa de Ferrutx -, son Morei Vell , s' Alqueria Vella -, ets Olors -, son Fortesa Vell -, Morell, Carrossa -, sa Canova - i s' Ametlerar -, cal esmentar la colònia de Sant Pere d’Artà - (1880), que agrupava 269 h el 1981.