Li ha estat atribuïda la novel·la sentimental Triste deleytaçión, signada amb les inicials F.A.D.C. Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrobora la catalanitat de l’autor. Era, potser, comanador de la Guàrdia. L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní. Escrita en prosa i vers, consta de dues parts: la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio i de Juan Rodríguez del Padrón; la segona transporta el lector a un món al·legòric del més enllà, habitat per enamorats famosos, entre els quals destaca Francesc Oliver, i recorda El sueño del marquès de Santillana. És una de les primeres manifestacions del conreu del castellà per escriptors catalans.
Bibliografia
- Gómez-Fargas, R.M. (1992): “Triste Deleytaçion, novela clave?” Revista de Literatura Medieval, IV.
- Tudorica Impey, O. (1986): “Un doctrinal para las doncellas enamoradas en la Triste Deleytaçion”. Boletín de la Real Academia Española, LXVI.