Artau de Foces i de Cabrera

(?, aprox. 1313 — ?, aprox. 1374)

Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Artau de Cabrera , senyor de la Bastida de l’Infern, de la vall d’Osor, de la vall de Sau i de la casa del Soler.

Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibil·la de Cabrera. Fou armat cavaller pel rei Pere III (1343), que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo (1341) amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III. Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibil·la de Fortià (1371), dama de la reina. Hereu de la seva besàvia Sibil·la de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat (II) de Cabrera.