arthaśāstra

*

m

Política

Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’ artha (‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma (‘dret i moral’) i el kāma (‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra , atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya Chandragupta (s IV aC).

Aquest tractat fou descobert (1905) i publicat (1909) per R. Shamasastry. L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic. El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre ( vijigīṣhu ) d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les fronteres del seu regne sobre un seguit de cercles concèntrics d’estats hostils entre ells. El pensament de l’Arthaśāstra, que es basa en tota una tradició anterior, fou rebutjat després parcialment per la seva amoralitat. Javāharlāl Nehru el reivindicà com a màxima expressió de la cultura índia en la matèria.