Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental. Preconitzava un estat popular i nacional ( volksstaat ) que integrés novament l’individu a la seva corporació. Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià”. El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme.