Nascut en una família d’evacuats durant la Segona Guerra Mundial, tingué una escolarització molt elemental. Passà la infantesa i la primera joventut en contacte amb la natura, i es guanyà la vida com a llenyataire, caçador i altres ocupacions similars, entorn que influí en la seva obra. A mitjan dècada de 1960 començà a exercir el periodisme: fou editor d’algunes publicacions i escriví centenars de cròniques i reportatges. El 1972 publicà la primera de les seves més de trenta novel·les, Operaatio Finlandia (‘Operació Finlàndia’). Amb la publicació el 1975 de Jäniksen vuosi (‘L’any de la llebre’), el seu gran èxit, i posteriorment de Ulvova mylläri (‘El moliner udolaire’, 1981), pogué dedicar-se íntegrament a la literatura. Traduïdes a una trentena de llengües, les seves narracions han estat qualificades de faules modernes, en les quals els elements fantàstics i humorístics tenen un propòsit satíric.
Cal esmentar també Elämä lyhyt, Rytkönen pitkä (‘Vida llarga, Rytkönen curt’, 1991). També és autor de l’autobiografia Yhdeksän unelmaa (‘Nou somnis’, 2002). El 2009 un infart posà fi pràcticament a la seva activitat literària. El seu germà Erno Paasilinna (Petsamo, 14 de març de 1935 – Tampere, 30 de setembre de 2000) fou també un reconegut escriptor que el 1984 guanyà el premi Finlàndia amb el recull d’assaigs Yksinäisyys ja uhma (‘Solitud i repte’).