Es manifesta per dolor, inflor, enrogiment, augment de la temperatura de la pell, vessament intraarticular i trastorn de les funcions d’una articulació. En algunes artritis, sobretot les de llarga durada, poden produir-se lesions en les estructures articulars amb les consegüents deformacions, actituds vicioses i limitació de la mobilitat, la qual, en casos extrems, pot arribar a ésser totalment anul·lada (anquilosi). L’artritis pot afectar una sola articulació (monoartritis) o diverses (poliartritis). L’artritis és motivada fonamentalment per malalties reumàtiques, per infeccions articulars o per trastorns metabòlics. En el primer cas, els tres tipus de reumatisme més freqüents capaços de provocar artritis són el reumatisme poliarticular agut, que té un curs a brots d’uns quants mesos de durada, no deixa lesions articulars permanents i produeix a vegades lesions de les vàlvules cardíaques; l’artritis reumatoide o poliartritis crònica progressiva, d’evolució lenta però persistent que pot durar tota la vida, amb tendència a envair d’una manera simètrica totes les articulacions dels membres i a produir lesions articulars permanents, les quals en una tercera part dels casos menen a la invalidesa; i l'espondilartritis anquilosant, també de curs crònic, però amb una més gran tendència a minvar amb els anys, que afecta predominantment la columna vertebral. En el segon cas, les infeccions articulars més freqüents capaces de produir artritis són la provocada pel bacil de Koch ( artritis tuberculosa ), les provocades per estafilococs, estreptococs, o gonococs ( artritis supurades agudes ) i les provocades per les brucel·les ( artritis de la febre de Malta ). En el tercer cas es troben les artritis produïdes per trastorns metabòlics. La més important és l' artritis gotosa (gota), provocada per la precipitació d’àcid úric. L’artritis pot constituir, tanmateix, una manifestació secundària de moltes malalties.
f
Patologia humana