artrosi

f
Patologia humana

Artropatia crònica no inflamatòria constituïda principalment per alteracions destructives del cartílag i dels fibrocartílags; osteoesclerosi subcondral, reacció osteofítica de les vores articulars, formació de cavitats pseudoquístiques a l’epífisi i fibrosclerosi de la membrana sinovial i de la càpsula.

Aquestes lesions són considerades de natura degenerativa i hom les assimila a una mena de senectut articular prematura. Les causes de l’artrosi no són encara ben conegudes, però hom les suposa dependents bé de les característiques físiques o bioquímiques del cartílag articular, bé de les condicions mecàniques defectuoses a les quals es troba sotmès. L’artrosi es localitza especialment a les articulacions intervertebrals, a les coxofemorals, als genolls, a les articulacions interfalàngiques de les mans, a la trapezometacarpiana i a la metatarsofalàngica del dit gros del peu. Apareix, generalment, després dels quaranta anys i és més freqüent en el sexe femení. El símptoma més important és el dolor provocat pels moviments. Aquest dolor comporta una impotència funcional més o menys severa que, malgrat ésser a vegades relativament ben tolerada pel pacient, en alguns casos produeix una invalidesa important; normalment millora amb el repòs. En general, les articulacions afectades no presenten signes inflamatoris —com s’esdevé en les artritis—; mostren una limitació de la mobilitat i sovint una actitud viciosa, difícil de corregir, que, juntament amb el dolor, són responsables essencials de la invalidesa.