Vida i obra
Tingué una intensa activitat política. A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral. Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo (1919) i fins el 1936 col·laborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid. Després es traslladà a Barcelona i col·laborà a La Publicitat, Nova Revista, D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes, entre d’altres.
Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg (1930); secretari de Jaume Carner i Romeu (1932), i, passat al comunisme, director durant la guerra civil de 1936-39 de Treball. També treballà per a la productora Film Popular (1937-38) en els noticiaris Espanya al dia / España al día; i escriví el comentari de la versió en castellà del llarg documental La terra espanyola (The Spanish Earth, 1937, Joris Ivens). A Nuevo Cinema (1937-38) redactà articles com ara Hollywood y nuestra lucha i Una organización cinematográfica nacida en la guerra; col·laborà també a Moments (1936-38, UGT) i Mi Revista (CNT).
Membre de l’Exèrcit Popular, el 1939 s’exilià a França i després a Mèxic (on fou expulsat del partit) i escriví a Revista de Bellas Artes, Tiempo, Excelsior, Novedades, Nuestra Música i Mirador de l’Editorial Grijalbo. Redactà també guions per a la ràdio i la televisió. Fou secretari de redacció del setmanari Tiempo (1942).
Com a novel·lista publicà Ícar o la impotència (1930) i deixà inèdita Tots tres. Interessat des de jove pel teatre, escriví en català algunes obres, inèdites (Sacrifici, La finestra oberta, L’home dintre la gàbia). Publicà alguns poemes, el reportatge Catalunya sota la dictadura (1930), Resum de literatura russa (1933), La vida heroica de Hans Beimler, i traduí Espionaje en España (1938), obra preparada per justificar la persecució contra el POUM.
Bibliografia
- Iborra, J. (1982): “Presentació”, dins Iborra, J. (ed.): Taula de Lletres Valencianes. Selecció de textos. València, Institució Alfons el Magnànim, p. 9-32.