Infant prodigi, el 1942 (als onze anys) guanyà el Campionat de les Illes Balears i el 1946 el primer Campionat d’Espanya, que repetí en 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966, marca superada només per Miquel Illescas. Guanyà diversos torneigs internacionals, entre d’altres els de Gijón (1955), Madrid (1959), Torremolinos (1961) i Mallorca (1965).
En l’àmbit internacional, jugà contra els millors jugadors del món, i obtingué bons resultats, com contra Alekhin, Tal, Smirlof o Lligorich. Entre el 1958 i el 1976 disputà tots els Campionats del Món i les Olimpíades d’escacs com a primer taulell de l’equip espanyol. El 1954 assolí el títol de mestre internacional d’escacs i el 1962 el grau de gran mestre internacional, el primer de la història dels escacs a l’Estat espanyol. Entre altres equips, fou jugador del Club d’Escacs Barcelona. Es retirà el 1995.