Llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid (1951), s’especialitzà, als EUA i en diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera. El 1953 s’incorporà al cos de veterinaris del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol. Al llarg de la seva carrera, ocupà els càrrecs d’inspector veterinari de la frontera de Portbou-Puigcerdà (1954), director del Laboratori Pecuari Regional d’Astúries (1955), cap provincial de Ramaderia d’Alacant (1956) i de Girona (1965) i director provincial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Girona fins a la jubilació (1982-93). La seva aportació més destacada en el camp de la veterinària fou la fundació dels Serveis de Millora i Expansió Ramadera de la Diputació de Girona (Semega), que impulsaren la inseminació artificial i la productivitat en el boví de llet, dels quals fou el primer director del 1968 al 1982. Fou també delegat d’Agricultura al Consell d’Europa (1982-86). Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president d’honor dels col·legis oficials de veterinaris d’Alacant i de Girona, presidí Càritas Diocesana de Girona (1993-97). Entre altres distincions, rebé la Medalla d’Honor al mèrit veterinari, i el govern francès li concedí el títol d’oficial de l’orde del Mèrit Agrícola.