El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya. Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense, El Independiente de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona i El Demócrata, on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887. En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial.
A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París, hi dirigí la revista Catalunya-París (1903-04), portaveu del Centre Català, i París-Quichotte (1905), i col·laborà en la premsa de Catalunya (La Publicidad, El Diluvio, El Autonomista). Publicà El partido republicano de España (1895), España en París (1902) i Heures tragiques (publicat també en català, 1930). Deixà també inèdits dos llibres sobre la Primera Guerra Mundial. S’especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà i també traduí al castellà autors com Mirabeau i De Maistre, i al francès Mar i cel i La festa del blat de Guimerà. Feu poemes ja de jove (el 1873 fou premiat a Girona) i publicà a Lectura Popular (1921) un estimable recull d’evocacions de la terra natal i del fill mort, epitalamis, invectives o cants polítics i cants d’amor, alguna vegada d’erotisme agosarat.