Arturo Alessandri Palma

(Hacienda de Longaví, Linares, 12 de 1868 — Santiago de Xile, 24 d’agost de 1950)

Polític xilè, fill d’un imigrant italià.

El 1920 arribà a la presidència com a candidat de l’Alianza Liberal, oposada a la coalició de dretes. Intentà una sèrie de reformes, però les cambres —dominades pels conservadors— li impediren tota actuació coherent, dificultada alhora per la inestabilitat del govern, la crisi econòmica i les reivindicacions obreres. El 1924 un comitè militar es féu càrrec del poder. Alessandri partí cap a Europa, però poc temps després un nou cop militar de tendència liberal el reposà a la presidència (març de 1925) i permeté l’aprovació d’una nova constitució, presidencialista i laica (agost de 1925). Dimití definitivament a l’octubre del mateix any. Després de l’anomenada “república socialista” (1931), fou novament elegit president per una coalició de tipus “nacional” (1932-38). En aquest mandat creà la milícia republicana (1933), i portà a terme la legislació social propugnada el decenni 1920-30 (lleis del salari vital i de medicina preventiva). A les eleccions presidencials del 1938 fou vençut pel representant del Front Popular Pedro Aguirre Cerda.