Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república (1958). Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat (1962) per un cop d’estat militar. Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83. Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell. El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem.