És un dels iniciadors de la poesia nova del s. XX. En els seus reculls de poesies (com Trombe d’argento , 1924; Terrestrità del sole , 1927; Vincere il drago! , 1928, o els pòstums Zolla ritorna cosmo , 1930; Aprirsi fiore , 1935, etc) aspirà a dur a terme el programa ensems filosòfic i estètic exposat en l’assaig Nuovo rinascimento come arte dell’io (1925), on preconitzà la poesia com a vehicle de la unió mística de l’home amb el cosmos. Ha estat assenyalat com a precursor de l’hermetisme.