El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució. Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa.
Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010. Fou també fundador del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, que presidí en 1998-2010. A banda, fou vicepresident de Bancaixa (2002), copresident de Cartera de Participacions Empresarials de la Comunitat Valenciana (2002), president del Patronat del Consolat de la Llotja de València, president fundador (1983) de la Federación Nacional de Agencias de Transporte (ANATRANS), membre de la junta directiva de la CEOE (1981), vicepresident del Patronat de la Fira de València i conseller de diversos organismes econòmics valencians. Reivindicà diversos projectes de les infraestructures valencianes, com ara el tren d’alta velocitat Madrid-Valencia, la sortida nord del port de Valencia, la terminal de càrrega de l’aeroport de Manises, l’autopista A-3 i les comunicacions a l’eix mediterrani. Alhora, fou també clara la seva defensa del Corredor Mediterrani.
Rebé l’orde del Mèrit Civil (1999), la Medalla al mèrit del transport terrestre del Ministeri de Foment (2000), la Medalla al mèrit en el treball (2002) i la Medalla d’Or de la Cambra de Comerç de València.