De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà. Heretà béns de Guillem de Vilatenim. Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara (1358). Nomenat governador i reformador de Càller i la Gal·lura (1362), el seu mandat s’inicià pacíficament. Durant una nova rebel·lió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament. També fou derrotat pels qui assetjaren Càller. El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial. Nomenat capità general Berenguer Carròs (1369), les interferències de poders crearen la seva enemistat amb Satrilla. El rei els donà unes ordinacions per tal de pacificar-los (1370). Així mateix ordenà al governador que exigís als senyors feudals les imposicions que reclamaven els consellers de Càller, però Satrilla s’hi resistí per algun temps. Havent tornat a Barcelona, assistí als preparatius d’un viatge reial a Sardenya (1378) i morí l’hivern següent.