ascètica

f

Cristianisme

Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.

Com a disciplina autònoma aparegué al segle XVII; però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes (segle III). En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist, els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loiola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales.