asclepiadàcies

f
pl
Botànica

Família de contortes integrada per uns 250 gèneres que integren unes 1.900 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint volubles i suculentes, de distribució tropical i subtropical.

Presenten fulles oposades o verticil·lades, simples, enteres i sense estípules; flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corol·la de cinc sèpals amb apèndixs (corona). L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma. Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu; el pol·len és agrupat en tètrades o pol·linis. El fruit té dos fol·licles i les llavors exhibeixen vil·là. Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides. Les asclepiadàcies es cultiven sobretot com a plantes ornamentals.

Asclepiadàcies més destacades
Asclepias incarnata innocència
Caralluma europea caral·luma
Gomphocarpus fruticosus seder, arbre de la seda
Hoya carnosa flor de cera
Stapelia variegata flor de galàpet
Vincetoxicum hirundinaria maseres, pebrotera borda