ascogènesi

f
Botànica

Procés propi dels ascomicets que condueix a la formació de l’asc.

Comprèn una reproducció sexual (per tricogàmia i plasmogàmia) i després una fase d’hifes ascògenes binucleades, al final de la qual es completa la unió dels nuclis, just abans de la constitució de l’esporangi anomenat asc.