aseïtat

f
Filosofia

Terme filosòfic, format a partir de l’expressió llatina a se, que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre.

La teologia l’aplica a Déu, en oposició als éssers creats, que són ab alio (procedents d’un altre ésser).