El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin (1770), a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes. Aconseguí el seu màxim desenvolupament al s XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra. A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc; un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia (Barcelona) a la fi del s XIX, per a instruir i ensenyar ofici als nois rebels als pares.
m
Educació