asma bronquial

f
Patologia humana

Malaltia caracteritzada per un augment de la reactivitat de la tràquea i dels bronquis a diversos estímuls que provoca una estretor generalitzada de les vies aèries, reversible espontàniament o per tractament.

Els símptomes principals són dispnea, tos, opressió precordial i sibilants fàcilment audibles. La malaltia es presenta en forma de crisis d’ofec, de preferència nocturnes, que sovint es resolen espontàniament o amb tractament, però que a vegades poden mostrar-se rebels i determinar un status asmaticus. Hom parla d' asma bronquial extrínseca quan es comprova l’existència de certes substàncies (al·lèrgens, agents infecciosos, irritants, etc) que, després d’una sensibilització prèvia, produeixen una reacció al·lèrgica antigen-anticòs que desencadena l’asma; és el tipus més freqüent en els infants, en els quals l’asma pot adquirir algunes diferències amb els adults en no ésser els accessos tan ben delimitats, acompanyar-se més sovint de febre i presentar una quantitat més gran de secrecions bronquials. L’asma infantil es presenta gairebé sempre abans dels vuit anys d’edat i en la meitat dels casos abans dels tres, el pronòstic sol ésser bo i la malaltia acostuma a desaparèixer en la pubertat. L' asma bronquial intrínseca és aquella en què hom no identifica una etiologia al·lèrgica, i es relaciona amb determinades infeccions, contaminants, alteracions psíquiques, etc; és pròpia de persones majors de 30 anys. El tractament de l’asma bronquial va adreçat per una part a jugular l’accés i per l’altra a prevenir-lo, mitjançant l’eliminació dels factors desencadenants si és possible, o amb la dessensibilització (immunoteràpia).