Descobert el 1965, és un dels principals edulcorants utilitzat com a additiu alimentari i és centenars de vegades més dolç que el sucre. Contràriament a altres edulcorants, no presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort. A l’organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol, el primer dels quals és un aminoàcid essencial, és a dir, que l’ésser humà no el pot sintetitzar i l’ha d’obtenir de la dieta. Als països de la UE el codi de l’aspartam es representa per E-951, i el seu ús no és aconsellable per a les persones que pateixen fenilcetonúria, ja que els subministraria una quantitat addicional de fenilalanina.
m
Alimentació
Química