Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fixos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser col·locats als punts on calgui en cada moment determinat. El regatge per aspersió, que nasqué a Itàlia cap als anys trenta com a mètode per a incorporar adobs al sòl, comporta un seguit d’avantatges: suposa un notable estalvi d’aigua, pel fet que hom pot dosificar exactament les quantitats de líquid que necessita cada parcel·la regada, i pel fet que hom evita pèrdues d’aigua per transport; facilita la mecanització del conreu en suprimir els obstacles que per a les màquines representen els canals, les séquies, etc; fa possible de dirigir les instal·lacions a distància; manté netes les plantes; permet de reduir fins en un 50% la mà d’obra, etc. El regatge per aspersió, això no obstant, té també inconvenients: facilita l’aparició de males herbes pel fet de deixar el sòl molt compacte; fa enutjosa la tasca del trasllat dels aspersors i tubs, un cop acabada la irrigació, si el terreny ha restat massa tou o negat; provoca una certa pèrdua d’aigua per evaporació, etc. El regatge per aspersió és practicable en terrenys de tota mena, especialment en sòls permeables. Convé abstenir-se de recórrer-hi durant la floració per tal d’evitar l’avortament dels fruits. És molt indicat en la lluita contra les glaçades i contra els flagells agrícoles. De tots els sistemes d’irrigació, l’aspersió és el més emprat.
f
Agronomia