aspiració medul·lar

f

Tècnica de diagnosi que consisteix a obtenir una mostra de teixit medul·lar mitjançant una punció.

Hom la practica mitjançant la introducció d’una agulla fina en un os fàcilment accessible —estern, crestes ilíaques, vèrtebres, etc— fins a arribar a la cavitat medul·lar i posteriorment n'aspira una mostra del contingut. La mostra obtinguda és sotmesa a tincions i hom l’observa al microscopi, per tal de determinar-ne la quantitat de cèl·lules i d’establir la relació entre els diferents tipus de cèl·lules presents.