aspirador

m
Física

Conducte que enllaça la boca d’una bomba o d’una turbina amb la massa líquida situada al nivell més baix.

Aquest nom convé amb més propietat a les bombes que xuclen el líquid precisament per l’aspirador, però també, per analogia, és aplicat a les turbines. En les bombes, seguint el sentit de circulació del líquid, l’aspirador és un tub convergent, almenys en una de les seves parts, per tal que el líquid agafi progressivament la velocitat que ha de tenir a la boca d’entrada i així es minimitzin les pèrdues de càrrega. En les turbines, seguint el sentit de circulació del fluid, l’aspirador és un tub divergent. La seva funció és molt important, puix que l’aigua, després de travessar la turbina, conserva una gran part de l’energia disponible en forma d’energia cinètica. L’aspirador té la funció de millorar el rendiment de la turbina recuperant aquesta energia. Això ho fa gràcies a la seva divergència, que estableix una depressió a la sortida de la turbina. En perdre progressivament velocitat el líquid, la seva energia cinètica es va transformant, doncs, en energia de pressió, fins a atènyer la pressió estàtica del líquid al lloc on desemboca l’aspirador. La forma de l’aspirador d’una turbina arriba a ésser força complexa, a causa, d’una banda, de consideracions mecàniques d’instal·lació i, d’altra banda, de la recerca d’un rendiment òptim, dificultada per la rotació i la irregularitat del corrent d’aigua a la sortida de la turbina. L’aspirador pot consistir en un simple tronc de con coaxial amb la turbina, però generalment adopta la forma d’un colze de 90°, amb canvi gradual des de la secció circular a la sortida del rodet fins a una secció rectangular a la desembocadura de l’aspirador.