asquenazita

f
m
Etnologia

Individu de les famílies jueves alemanyes que des del segle XII es dispersaren vers l’Europa del sud i de l’est.

Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA. Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis. Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix. El mot asquenazita (derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi) és emprat des de l’edat mitjana.