Per a portar-los a terme, hom empra habitualment la flama d’un bec de Bunsen. Els assaigs més corrents són els efectuats sobre carbó vegetal, fil de platí, fil de coure, els diversos tipus d’assaig a la perla i els efectuats en tub d’assaig tancat o obert. Els assaigs sobre carbó vegetal tenen lloc col·locant una mostra de la substància problema, mesclada o no amb carbonat sòdic anhidre, en una cavitat del carbó vegetal i escalfant amb una flama oxidant o reductora. Hom obté informació de la mostra a través dels processos de deflagració, decrepitació, formació de botons metàl·lics i emanació d’aurèoles d’òxids volàtils. A més, hom hi pot efectuar la reacció per a identificar sofre i seleni i la reacció amb nitrat de cobalt(II). Els assaigs sobre fil de platí són efectuats disposant a la punta d’aquest una mostra de la substància problema humitejada amb àcid clorhídric per tal d’obtenir els clorurs, volàtils, dels metalls presents. Hom introdueix l’extrem del fil a la base de la flama, i d’acord amb la coloració d’aquesta pot deduir-se la presència de diversos cations, tot i que alguns anions, tractats prèviament amb reactius específics, donen també coloracions característiques. L’assaig amb fil de coure permet d’identificar la presència dels halogenurs. En els assaigs en tub tancat, hom pot observar canvis de color, fusions, volatilitzacions, sublimacions i dissociacions, mentre que els processos d’oxidació resten pràcticament eliminats. Els assaigs en tub obert permeten, amb l’ajut de l’oxigen que circula pel seu interior, detectar despreniments de gasos pudents i sublimacions. També pot ésser considerat com a assaig pirognòstic l’anàlisi espectroscòpica de les flames mitjançant els espectroscopis de Bunsen o Kirchhoff.
m
Química