Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar: que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid (quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor); que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas (condició termodinàmica de desequilibri que permet de relacionar matemàticament la temperatura d’assecament, la pressió parcial del producte i la quantitat de gas, generalment aire, necessària per a l’assecatge), i que per a efectuar pràcticament una operació d’assecatge cal que, a més d’ésser termodinàmicament possible, es realitzi a una velocitat suficient (aspecte cinètic que és condicionat per la transferència de calor, referida al procés mitjançant el qual el sòlid humit és fornit de l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid, i per la transparència de matèria, determinada per la velocitat de migració del líquid cap a la superfície externa del sòlid i, sobretot, pel pas del líquid a vapor). La interacció de la transferència de calor i de la transferència de matèria, que s’esdevenen simultàniament, dóna lloc a una velocitat neta d’evaporació del líquid a partir de la qual hom pot calcular el temps d’assecament d’un producte i, per tant, el volum necessari de l’assecador per a garantir una producció fixada. Els coneixements actuals sobre l’assecatge, bé que generalment permeten de conèixer teòricament la quantitat d’energia necessària per a la vaporització del líquid i les condicions termodinàmiques en què és possible l’operació, solen ésser insuficients per a resoldre l’aspecte cinètic. Això obliga molt sovint a realitzar experiències al laboratori o a la planta pilot, en les condicions més semblants possibles a les industrials de treball pel fet que la velocitat d’assecament és molt influïda per les característiques del producte a assecar i pel disseny de l’assecador. En la indústria, l’assecatge forma part de molts processos, com a operació diferenciada o com a efecte d’una operació més complexa, per tal d’eliminar-ne líquid, generalment aigua, retingut físicament per moltes matèries, de natural (fusta) o per causa d’algun tractament a què han estat sotmeses anteriorment (tèxtils, cuirs) i conferir-los, així, les característiques higromètriques requerides per al seu treball i utilització posteriors. Així, les pells i els cuirs, antigament penjats i sotmesos a l’acció de l’aire lliure, són sotmesos actualment a l’acció d’assecadors, en els quals són disposats estesos i enganxats amb cola sobre plaques de vidre verticals o estirats i fixats amb pinces a plaques metàl·liques horitzontals calefactores. El procediment d’enganxar-los amb cola és molt emprat per als productes destinats als articles anomenats corregits de flor, però molt poc per als destinats a articles de qualitat, tals com els anomenats anilina, per causa de la cola que resta damunt la flor de la pell; el procediment de les plaques metàl·liques calefactores és molt emprat per a obtenir pells llises i fines de flor. Els productes per a articles anilina i plena flor, molt emprats en sabateria de qualitat, són, cada vegada més, assecats al buit, malgrat que l’extracció de l’aigua sovint sigui poc homogènia i hom corri el risc que les pells esdevinguin més primes i ressaltin les venes de sang. En els processos d’acabament de les pells, l’assecatge és efectuat per un projector de raigs infraroigs, disposat sobre la banda que les transporta. En la fusta, l’assecatge pot ésser natural, accelerat, i artificial. L’assecatge natural consisteix a exposar la fusta a una atmosfera natural, apilant els troncs o els taulons de manera que, separats per llistons, no estiguin en contacte entre ells ni amb el terra, per tal d’evitar que el contacte entre ells els reescalfi i n'afavoreixi la fermentació, que la humitat del terra els podreixi i que es corquin, i facilitar la circulació de l’aire tot a l’entorn de cadascun. L’assecatge natural és el procediment d’assecatge de la fusta més antic i té els avantatges de no canviar-ne el color i conservar-ne tota la bellesa, però no li dóna prou garantia per a locals de calefacció forta, ni anihila les larves dels insectes; a més, exigeix molt de terreny i demana molt de temps i, per tant, una immobilització forta de capital. L’assecatge natural accelerat consisteix a submergir, prèviament, la fusta en aigua, que en dissol la saba facilitant-ne l’evaporació. Aquest tractament enfosqueix una mica el color de la fusta, però redueix el temps d’assecament a un terç del necessari en l’assecatge natural. L’assecatge artificial consisteix a forçar l’eliminació de l’aigua per procediments tèrmics o per l’acció d’agents químics, i és realitzat en assecadors. Aquest procediment és ràpid i, a més, anihila les larves. En els materials tèxtils, l’assecatge consisteix a llevar tota o la major part de l’aigua que contenen quan han sofert operacions tals com el descruatge, el blanqueig, la tintura, l’aprest, etc. Les operacions d’escorreguda, de centrifugació o de succió, precedeixen l’assecatge pròpiament dit. Un gènere ben escorregut conté, encara, un 70-100% d’aigua respecte al pes del gènere sec, i cal evaporar-la gairebé tota, deixant únicament l’anomenada represa d’humitat o taxa legal d’humitat. Cal que durant el temps transcorregut entre dues operacions el gènere no s’assequi parcialment per tal d’evitar migracions de colorants o aprests i oxidacions. Cal evitar també que, durant l’assecatge, alguna causa mecànica no impedeixi que el teixit, allargat i eixamplat per l’aigua, pugui tornar a les seves dimensions primitives, per tal que els gèneres no siguin fàcilment encongibles en tornar-los a mullar. Per raons d’economia hom ha estudiat modernament procediments de tintura, aprest, etc, “mullat sobre mullat”, és a dir, sobre gèneres, procedents d’anteriors operacions en moll, simplement escorreguts, de manera que hom estalviï operacions intermèdies d’assecatge.
m
Tecnologia