Els casos més habituals d’assercions són les precondicions (propietats que cal que compleixin les dades per a poder executar un fragment de codi determinat), les postcondicions (propietats que compleixen les dades un cop s’ha executat un segment de codi determinat), els invariants de les iteracions (propietats que compleixen les dades en pas de la iteració) i els invariants de la representació (propietats que compleix la representació de les dades, independentment del valor exacte que contingui). Les assercions permeten entendre el comportament d’un programa, i raonar sobre la seva validesa; per tant, és molt recomanable fer-les aparèixer com a comentaris dins del codi d’aquest. Alguns llenguatges de programació tenen instruccions específiques per al tractament de les assercions; en aquests casos cal un esforç addicional d’expressió, ja que les assercions caldrà fer-les usant un llenguatge formal, generalment un llenguatge lògic (com el llenguatge de predicats), però en canvi s’obté una eina molt potent per a la verificació i depuració del programa: el compilador comprova contínuament que es compleixen les assercions, i avisa en cas contrari.
f
Electrònica i informàtica