En l’assignació estàtica hi ha una destinació prèvia dels recursos als processos o a les tasques, preveient necessitats futures; en l’assignació dinàmica hi ha una destinació dels recursos als processos o a les tasques, a mesura que són necessaris. Posant tots els recursos, i en tot moment, a la disposició de tothom que tingui el dret de fer-ne ús, l’assignació dinàmica millora força el funcionament global del sistema, però també pot ésser la causa d'interbloqueig. Per contra, l’assignació estàtica sobredimensiona les necessitats del sistema en cada moment, però pot suprimir el risc dels bloqueigs mutus, simplement no deixant entrar al sistema cap procés al qual hom no pugui assignar, des del primer instant, tots els recursos que presumiblement necessitarà.
f