Institució peculiar del dret marítim fonamentada en un sentit d’humanitat i de cooperació. Si en pervé un resultat útil, el servei és remunerat per l’armador del vaixell assistit, pel preu convingut o que hom determini judicialment, i en corresponen dos terços a la tripulació que presta l’auxili i la resta a l’armador del vaixell. L’assistència marítima és regulada internacionalment pel conveni de Brussel·les de 23 de setembre de 1910. L’Estat espanyol ha incorporat aquestes normes en la legislació positiva (salvament), (remolcament).
f
Transports
Dret marítim