Aquest tipus d’assistència (albergs, menjadors, dutxes, etc) sovint és considerada poc convenient, perquè es veu com un pal·liatiu que, en la major part dels casos, no porta a la solució dels problemes socials dels individus o dels grups més necessitats i, en canvi, esdevé contraproduent, atès que tendeix a fomentar la passivitat i la dependència dels ciutadans assistits. Aquesta és una de les crítiques més punyents a l’estat del benestar, que en algunes ocasions pot fomentar la passivitat i la indefensió dels ciutadans, i, per contra, és important, en alguns casos, que les persones afectades o perjudicades per aquesta situació prenguin una actitud activa i que lluitin per superar la situació de dependència.
m
Sociologia