associació

f

Química

Formació d’espècies moleculars relativament complexes per unió de dues o més molècules simples d’una mateixa substància.

Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc. Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació.

Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc., pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin associacions moleculars presentin punts de fusió, d’ebullició, calors molars de vaporització, constants dielèctriques, etc., anormalment altes, així com les pressions de vapor anormalment baixes.

Com a cas particular hom pot parlar d’associació intramolecular en enllaç d’hidrogen intern, com és el cas que explica per què l'o-nitrofenol és més volàtil que els seus isòmers m- i p-nitrofenols, que presenten associació intermolecular i tenen pressions de vapor baixes, mentre que el seu isòmer orto- no es troba associat a d’altres molècules perquè forma un enllaç d’hidrogen intern (entre l’hidrogen del grup fenòlic, -OH, i un oxigen del grup nitro-, -NO2), puix que el grup fenòlic i el grup nitro- són a bastament a prop perquè hi hagi una apreciable acció electroestàtica entre ells i es formi un nou anell de sis membres.

Anàlogament passa en l’acetoacetat d’etil així com en l’altres formes enòliques dels èsters β-cetònics.