Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic (de fet n'hi ha que el tenen: cooperatives de consum i d’altres), sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes. Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits. Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals són fixades per la llei i pels estatuts socials. El 1997 el Parlament de Catalunya aprovà una Llei d’associacions, la qual s’aplica a totes aquelles que tinguin la seva activitat a Catalunya, i és competència exclusiva de la Generalitat. Entre els requisits que contempla hi ha el respecte al pluralisme i als principis de funcionament democràtic, l’absència d’afany de lucre, i la prohibició de repartiment dels béns entre els associats o la seva cessió gratuïta a persones físiques o jurídiques. La llei estableix també els procediments, les condicions i els subjectes en la fundació d’associacions, els drets i deures dels membres i els termes d’unió, federació o confederació entre associacions. Totes les associacions que es constitueixin s’han d’inscriure en el registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya. En cas d’associacions no inscrites, els membres que actuen en nom d’una d’aquestes són els que responen de les obligacions contretes amb tercers i ho són de manera solidària i personal. Dins de l’àmbit general d’associació, n'existeixen de diferents tipus amb caràcter especial, com són les juvenils, d’alumnes i pares, d’usuaris i consumidors, de veïns i les associacions de voluntaris.
f
Política
Dret