Té per objectiu aconseguir o un més gran rendiment econòmic (ocupació completa del sòl), o una millora en la qualitat de la producció (associació de lleguminoses i gramínies en els prats), o l’obtenció de collita mentre la planta principal no es troba en condicions de proporcionar-la (associació vinya-olivera), o una protecció dels conreus delicats durant el període primer del seu desenvolupament, o de facilitar el creixement de certes plantes (associació veça-civada, on la veça és sostinguda per la civada).
Respecte a la natura de les plantes conreades, hom parla d' associació llenyosa , en el cas de conreu simultani de plantes arbòries o arbustives (olivera-ametller, vinya-olivera, etc); d' associació herbàcia quan hom associa plantes herbàcies (cereals-lleguminoses), i d' associació mixta en cas d’associació de plantes arbòries o arbustives amb herbàcies. Hom parla d’associació temporal quan una planta acaba el seu cicle abans que les altres (mongetes-moresc), i d' associació permanent , quan totes les plantes de l’associació tene un cicle d’igual durada (olivera-ametller).
Són diferents les causes que influeixen sobre la conveniència i la natura de l’associació. Cal situar en primer lloc el clima, les condicions fisicoquímiques del sòl i la natura mateixa de la planta. En general, convenen plantes d’exigències i característiques complementàries i maduració en diferents èpoques; les exigències culturals, però, cal que siguin idèntiques.